gen. 10 2009

Sin perdón.

Posted at 19:14 pm under Cine

Hi ha que veure les persones com canvien la seua forma de pensar quant el fet els toca de prop. Quant una persona mereix ser perdonada i quant no? Davant els delinqüents la societat ha establert unes lleis mes o menys justes, però es curiós, quant la delinqüència ens afecta personalment cap de nosaltres estem d’acord amb el càstig imposat, sempre clamem venjança e inclús desitgem un mal del qual ens turmentaríem si el fet ens fora llunyà. Aquest es un dels temes principals de la pel·lícula “Sense perdó”. Ací se’ns mostra el que ocorria a l’oest, un lloc on de segur que podríem obtenir aquesta venjança personal, on les lleis no son massa sòlides i les visions que te la gent sobre els delinqüents son ven distintes.

L’historia comença quant uns salvatges maltracten i tallen la cara a una prostituta després d’una discussió. Lo injust del cas comença quant, mentre que les prostitutes en aquest mon son vistes com basura, els agressors son solament uns xics treballadors els quals no poden ser castigats durament sols per un fet puntual. El sheriff aparenta ser just e imparcial dins de lo possible, però les prostitutes creuen que es mereixen un càstig molt mes dur. Es ací quant apareix la figura de Clint Eastwood, un vell pistoler retirat que junt amb dos companys, anirà a la caça dels agressors. Ell no te res a veure amb les prostitutes, la única raó que até es la seua pròpia moral i la necessitat d’obtindre diners per fer el treball. Per a ells, la vida dels agressors no te importància, es l’oest i ací manen els diners.

El que m’atrau d’aquesta pel·lícula es la forma en que es presenten els personatges davant l’espectador. Si pensem fredament, els tres pistolers van a matar als agressors per diners. Així i tot durant tota la historia es crea un ambient entorn a ells que ens fa veure’ls com herois. D’alguna manera ens posem de part de les prostitutes, no estem d’acord amb una llei injusta i la mort com a càstig es veu adequà. Llavors, ens preguntem, mereixen el perdó aquestes persones o mereixen la mort? La decisió varia segons la persona, però sobretot, de la visió que puga tindre aquesta dels fets. Tot canvia quant a més, veiem un Clint Eastwood que trenca tots els esquemes, l’heroi que ací apareix era abans un assassí de dones i xiquets, un alcohòlic. Com pot ser que aquest personatge ara vulga ser solidari amb les prostitutes? La veritat es que les persones, almenys com se’ns mostra en la pel·lícula canvien amb el temps. Aquest protagonista ho va fer quant troba a la dona de la seua vida, tots es compadien de la xica, però inexplicablement acabà sent un gran pare de família. El canvi el veiem tant en l’actitud personal com al físic, aquell home temut per tots ara es un vell al que li costa fins i tot cavalcar. Es la màgia d’aquesta pel·lícula, ací no hi ha topics, res es el que pareix. Les prostitutes (per cert, les úniques dones que apareixen) son pobres dones tractades injustament, els herois son vells i amb un passat turbulent com si fossen àngels de la guarda però vestits de dimonis, la justícia injusta… Volent dir que no tot deu ser com pensem, depèn de la mirada de cadascú.

Dins de tot aquesta trama trobem valors com l’amistat, entre els pistolers, entre les prostitutes, etc. La importància de la família, on Clint Eastwood es fa càrrec dels dos fills i sent de jove un bandoler ara intenta educar-los lo millor possible. La lleialtat entre companys, per exemple quant un dels pistolers es torturat per no voler trair als altres, o la lleialtat en el matrimoni, encara que la dona del protagonista fa temps que morí aquest encara la conserva a la seua memòria. La solidaritat, tant dels pistolers amb les prostitutes com al contrari. El orgull de les persones, a qui els costa acceptar els canvis que han patit, que ja no son els mateixos que de joves. I tal vegada el més important, la confiança cap al company que tenim al costat. A banda, trobem actituds que son mes pròpies de l’època actual, per exemple tenim la ignorància i impulsivitat dels joves, com el que ajuda al protagonista. O la forma de mentir que tenen les persones, de vegades piadosament per tal de no ferir als demés, o de vegades exagerant els fets, tal com fa Clint Eastwood amb el seu company quant li conta les agressions a les que han estat sotmeses les prostitutes per tal de convèncer-lo.

Personalment crec que es un dels millors westerns de l’historia. I es que ho te tot, el que he dit anteriorment i altres aspectes dels quals podríem seguir parlant. Es clar que no podia ser tan completa si no fora per la magnifica actuació dels actors i la immillorable recreació dels escenaris, amb una fotografia molt ben cuidada. En quant al ritme, dir que es manté la tensió i es capta l’atenció del espectador al llarg de la historia, i curta no és. Crec que la gent esta molt equivocada quant sent la paraula western, de seguida tenen la imatge de John Wayne vestit impecablement, amb la diligencia, protegint les dones mentre disparen contra una infinitat de indis maleïts que antes et dorms veient-la que s’acaben de morir. Al contrari, westerns hi ha per a tots els gustos, i en quant al meu gust, preferisc aquestes on ni tan sols hi ha indis, on no es necessari tant de tir i l’oest es com era, brut i ple de pols, ja siga a les pel·lícules de Clint Eastwood, del director Sergio Leone o dels divertits Bud Spencer i Terence Hill.

No responses yet




Comments RSS

Deixa un comentari


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 9 2 ?