gen. 10 2009

Sunrise (amaneixer).

Posted at 19:18 pm under Cine

Es una pel·lícula muda i sense color, degut al any que es va fer. Així i tot, tracta un tema real i que ens es familiar a totes les persones, l’infidelitat. El argument ens mostra un home de camp, aparentment feliç amb la seua esposa. Però tot canvia quant en època de vacances arriba al poble una dona de ciutat, amb la modernitat que les caracteritza. El protagonista s’enamora d’aquesta dona i mantenen una relació secreta, encara que la verdadera muller del protagonista sospita, el tracte amb ella ja no es el d’abans, deixa de prestar atenció a la seua família i la felicitat de parella ja no existeix. Per a complicar mes les coses, l’amant intenta convèncer l’home per a que assassine la esposa, com si fos un accident i així poder estar junts per sempre. L’home esta tan penjat per l’amant que inclús es planteja fer-ho, però es en el moment de prendre la decisió final quant es produeix un conflicte dins el seu cap que quasi el torna boig.

En aquesta història podem trobar molts tòpics en les relacions amoroses. Primerament veiem que els tres protagonistes formen un triangle amorós on l’home ha de triar entre dues dones. Normalment en la vida real les dones acabarien barallant-se encara que una d’elles tingués la raó. Però, el director ens fa veure dos dones diferents que per a res contacten l’una amb l’altra. Una representa el be, la raó, parle de l’esposa, sempre tractant-lo adequadament i guardant-se el dolor per a si mateixa. En canvi, l’altra dona de ciutat, representa el mal, la luxúria, o per contraposició l’irracionalitat. No l’importa per a res trencar un matrimoni, queda amb l’home d’amagades e inclús li recomana assassinar la seua esposa. Les dues son com les dos parts de la consciencia, dos parts contraries per les que ha de optar, el be o el mal, una decisió sols pròpia del ser humà. L’altre tòpic que podem trobar es curiós, i es que les dones tornen bojos als homes, mai millor dit. També veiem com el amor cega a les persones, pot dur-les a fer barbaritats. A banda, també veig una distinció o contraposició en quant a la gent de ciutat i la gent de poble. La primera, jo diria que es un poc mes boja, cada u va per a ell, mentre que la vida de camp es més calmada i les persones es preocupen pels demés, com per exemple la amistat i solidaritat que hi ha entre els habitants del poble que van tots junts a buscar la dona perduda a la tempesta.

Però si hi ha una raó per la que m’agrada’t aquesta pel·lícula es per ser tota una lliçó sobre l’estupidesa de les persones, i es que ens mostra comportaments on ens fem mal a nosaltres mateixa per culpa de no parar-nos a pensar. Per exemple, les persones no apreciem el que tenim i de vegades podem perdreu si no tenim interès. El protagonista te una família feliç, però així i tot s’arrisca a perdre-la per una dona a la qual a penes coneix. Altre error típic, deixar-nos manipular pels altres, amb falses promeses i mentires que ens fan fer coses de les quals podem penedir-nos. Tampoc fem cas a les recomanacions dels amics o familiars, quan realment son les persones de mes prop les que es preocupen per nosaltres. Altra lliçó que ens dona la pel·lícula es que hem de tindre en compte el que desitgem, perquè tal vegada passe de veritat. El protagonista al principi vol matar la seua esposa, però quant després creu que ha mort en la tempesta es conscient de l’error que estava apunt de cometre.

L’avarícia i el desig de tenir algo millor, inalcançable, un somni irreal, ens fa oblidar-nos del que tenim, i sols en perdreu es quant ens donem conter del que hem deixat anar. I es que de vegades perdem el temps buscant la persona ideal quant en realitat no ens donem compte que la tenim al costat. El protagonista esta prop de perdre una esposa que es preocupa realment per ell, una família ideal i un estil de vida rural al que pertany, simplement pel desig de tenir a la dona de la ciutat, guiat per la superficialitat i sense tindre en compte la seua forma de pensar. Es la mateixa historia de sempre, les persones per a buscar la seua parella es guien per l’imatge, després ocorre que comencen els problemes, es donen conter de que l’actitud de l’altre no es la desitjada, que no tenen res en comú i que ni tan sols es preocupen per l’altra part. En canvi, si començaren fixant-se en la personalitat la probabilitat de fracàs seria molt menor. En el amor, moltes vegades son les pròpies persones les que es creen fantasies, les que atribueixen als seus amors virtuts que no tenen. D’aquesta forma cada vegada creix mes el nostre interès per l’altra persona, autoalimentat per nosaltres mateixa. Però pot arribar un moment en el que veiem la realitat, que l’altra persona no es tal i com pensem. Al protagonista de l’historia li ocorre amb la dona de la ciutat, inclús creu que li convé anar-se’n amb ella, però quant torna en sí i fa us de la raó veu lo equivocat que estava. La dona de ciutat en canvi, compren molt be en que es fixen primerament molts homes, al ser tan superficials únicament necessita un bon maquillatge i un bon vestit per aconseguir el que vol. Es irònic que a la vida real també passa així, ixen de casa únicament preocupades per la imatge, per mostrar-se, però després moltes es queixen de que les veuen com objectes.

En quant al significat del dia i la nit, veig molt encertat relacionar-lo amb la vida amorosa. Una relació que va bé, representada per el dia. La nit, la foscor, representa els problemes que comencen a haver-hi, que pot dur-los a trencar la relació, com per exemple un altra dona que es clava pel mig. Però finalment, amaneix, l’alegria de retrobar-se amb la parella. Es un nou dia, es com una nova oportunitat que ens dona la vida, la qual hem d’aprofitar. El director aconsegueix mostrar cada un dels aspectes de forma simple i comprensible. La dificultat afegida de ser una pel·lícula muda per a res repercuteix en el missatge de forma negativa, son els actors, amb una magnifica interpretació i una expressió tant facial com gestual perfecta els que ens conten el que ocorre sense perill de perdre el fil. Una pel·lícula imprescindible que de segur ens farà pensar, plena de veritats i consells que a tots ens vindrien be al llarg de la vida.


No responses yet




Comments RSS

Deixa un comentari


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 8 3 ?