NOVES TECNOLOGÍES APLICADES A L’EDUCACIÓ

Es difícil que aquesta pel·lícula no ens sorprenga, i es que tracta aspectes que tots nosaltres hem patit de ben prop. L’Història ens mostra com Antonia, des de el seu llit i apunt de morir reflexiona sobre tota la seua vida, al llarg de quatre generacions ens conta com ha afrontat cada contratemps, però sempre mostrant un caràcter fort i determinat, diferent a les dones d’aquell temps, al igual que la seua filla Daniella, la neta Teresa o la besnéta Sara. Que passaria si una dona fera el treball d’un home, ens escandalitzaríem? Tal vegada no, ja que cada vegada hi ha més igualtat entre gèneres. Treballs que abans feien sols els homes ara ho fan també dones, i al contrari. Però tot canvia si ens traslladem anys enrere, després de la segon guerra mundial, una època on les dones es quedaven en casa a cuidar de la família i els homes anaven al camp.

Així es aquesta pel·lícula. Amb una visió feminista ens mostra el pas del temps, ens fa pensar sobre el sentit de la vida, l’importància de les coses i com ens oblidem que ens fem vells, de que el temps passa i de vegades no el aprofitem com deuria ser. Sols som conscients del temps que ha passat quant estem davant la mort, es ahí quant reflexionem sobre el que realment hem fet de profit, que haguérem canviat o de que ens penedim. Així i tot, no es tracta d’un drama, sinó que el relat es conta de forma humorística, canviant els estereotips establerts en aquella època. El cas es que tot gira sobre Antonia, la vida de totes les persones és com és gracies a aquesta dona lluitadora i orgullosa de sero, que afronta els problemes de manera senzilla i exemplar.
Tal com dic, la característica més destacada que trobe a la pel·lícula es aquest feminisme que el director ha volgut imposar a la visió de la realitat e inclús exagerar-la. Ens mostra una dona autosuficient que du endavant la casa y la seua familia, unida a pesar de les diferencies que hi ha entre cada una de les dones. Per exemple, Antonia es una dona de camp, Daniella es lesbiana, Teresa es una intelectual i per últim, Sara que tan sols es una xiqueta. El secret es ser una persona pacient i comprensiva, ja que com se’ns mostrarà mes endavant, la vida es massa curta com per a discutir per tonteries. Podríem dir que mentre que les dones representen el sentit comú, el director es burla de les actituts masclistes. Podem veure a una escena, com al entrar Antonia i Daniella al bar, els homes comencen a xiular. A continuació un pare es mostra orgullós dels dos fills seus mentre que a la única filla la maltracten encara i tot que es retrasada. Aquest tracte es repeteix amb un altre retrasat i els dos acaben vivint feliçment junt a Antonia, que es qui els defèn i els dona confiança. Hi ha escenes on podem veure a Antonia d’agricultora, Daniella pintant la casa, o inclús que l’enterradora es una dona. D’homes únicament es salven de la crema el ferrer, que es la parella d’Antonia i “Dedos torcidos”. Els dos son bones persones amb qui es pot confiar, diferents a la resta dels homes del poble. Cal indicar com també es critica la hipocresia de la iglesia davant el sexe, ja que mentre que ho critica, el cura fa el que vol d’amagades. L’actitud del poble també ens es familiar, un poble xicotet on tots escodrinyen la vida dels demés però callen davant un acte maliciós. Y per últim la mort, que se’ns mostra distinta depenent del protagonista, si es una persona volguda es dramàtica, però si es mor algú que ens fa mal, inclús ens llevem un pes de damunt, encara que no ho reconeguem obertament.

Per la meua part, dir que mai havia sentit parlar d’aquesta pel·lícula, però en quant la vaig veure vaig disfrutar de valent. I es que cada moment te el seu toc humorístic, de burla, inclús apareixen imaginacions fantasioses que tenen els personatges, igual que nosaltres de vegades deixem volar la imaginació rient-nos de la realitat. En quant a la visió feminista, encara que defén la posició de la dona, de vegades arriba a desvirtuar-la o almenys a mostrar-les en accions que son criticades quant les fan els homes. Per exemple quant Daniella utilitza per als seus propòsits els homes, o quant Teresa deixa de banda els intel·lectuals i prefereix als altres amb millor imatge. En aquest cas em fa l’efecte que també es burla de la hipocresia que hi ha en molts pensaments feministes quant critiquen als homes que utilitzen a les dones o es guien pel físic. Es sols la meua opinió, però aquesta respon a uns plantejaments que podem trobar a la pel·lícula, molt recomanable, divertida i que a ningú deixarà indiferent. Ens farà pensar si realment les coses de les que ens preocupem son tan importants, o si valdria la pena viure la vida amb alegria i bon humor.

Comments RSS